Nul·litat del càlcul de pensió de jubilació dels treballadors a temps parcial
El TC ha declarat nul el precepte que regula la quantia de les pensions de jubilació procedents del treball a temps parcial per considerar discriminatori en vulnerar el dret a la igualtat pel que fa als que tenen un contracte a temps complet. A més, aquesta forma de càlcul també constitueix una discriminació indirecta per raó del sexe ja que estadísticament la major part dels treballadors a temps parcial són dones.
La qüestió consisteix a determinar si vulnera el dret a la igualtat de tracte i no discriminació l’aplicació del coeficient de parcialitat a l’efecte de calcular el període de cotització que serveix per fixar el percentatge aplicable a la base reguladora de la pensió de jubilació dels treballadors a temps parcial.
L’examen del precepte porta el TC a declarar-inconstitucional per vulnerar el dret a la igualtat davant la llei entre treballadors a temps complet i treballadors a temps parcial.
La quantia de la pensió de jubilació es determina en funció de dos factors: la base reguladora i el període de cotització, que al seu torn serveix per fixar un percentatge sobre la base reguladora. La base reguladora salvaguarda el principi de proporcionalitat entre treballadors a temps complet i parcial, ja que d’acord amb el temps efectivament treballat s’obté una retribució acord. No obstant això, en la fixació del període de cotització es prenen regles diferents per als treballadors a temps complet i els treballadors a temps parcial. En els treballadors a temps complet el temps es computa per anys i mesos de cotització.
En canvi, per als treballadors a temps parcial, als anys i mesos cotitzats se’ls aplica un coeficient de parcialitat, i el valor resultant s’incrementa amb un coeficient del 1,5. Amb aquest mètode de càlcul, el període de cotització per a un treballador a temps parcial no es correspon amb el que de manera natural deriva dels mesos i anys cotitzats, a diferència del que succeeix amb els treballadors a temps complet. S’observa, per tant, una diferència de tracte en la fixació del període de cotització per a uns de manera natural, en funció del temps real, i per a altres artificialment a partir d’un valor reductor, que no està justificada objectiva i raonablement.
El TC considera també, en línia amb la Sentència del TJUE 8-5-19, C-161/18, que el precepte analitzat provoca una discriminació indirecta per raó de sexe ja que el contracte a temps parcial és una institució que afecta predominantment a les dones treballadores.
Per això, es declara inconstitucional i nul l’incís “de jubilació i” contingut en l’disp.adic.7ª.1 regla tercera c) LGSS 1994 (incorporat en idèntics termes en la art. 248.3 LGSS 2015), de manera que en la determinació de la quantia de la pensió de jubilació no s’apliqui el coeficient parcialitat i que, en conseqüència, un cop acreditat el període de cotització mínim exigit, s’apliqui la corresponent escala general, sense reduir el període d’alta amb contracte a temps parcial mitjançant el coeficient de parcialitat.