Les claus de la nova Llei de la Cadena Alimentària

Per tercera vegada en menys de dos anys es produeix un canvi legislatiu de gran importància a la llei més important per al sector alimentari espanyol. El passat 15 de desembre es va publicar al BOE la Llei 16/2021, per la qual es modifica, una vegada més, la Llei 12/2013, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària (coneguda com a Llei de la Cadena Alimentària o LCA).

Els darrers dos anys han suposat una veritable revolució per a la normativa que regula la contractació a l’àmbit alimentari. Abans d’aquest últim canvi ja s’havien produït dos més recents. En primer lloc, el generat pel Reial decret llei 5/2020, de 25 de febrer, amb canvis de gran importància. I, uns mesos més tard, un segon canvi a través de la Llei 8/2020.

Aquesta darrera reforma de la LCA, l’operada a través de la Llei 16/2021, té per propòsit principal manifestat transposar a la regulació espanyola de la cadena alimentària les exigències de la Directiva (UE) 2019/633 del Parlament Europeu i del Consell , de 17 d’abril de 2019. Si bé, novament, la llei espanyola va molt més enllà de les exigències de la directiva i segueix establint requisits i obligacions alienes a la mateixa que podrien ser, en alguns casos, poc compatibles amb els principis de funcionament del mercat interior.