Exempció per reinversió en habitatge habitual

El Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) aclareix el règim aplicable a l’exempció per reinversió en habitatge habitual

L’exempció per reinversió en habitatge habitual previst en la Llei de l’IRPF no constitueix una opció tributària, sinó un dret del contribuent que pot exercir-se en el termini de dos anys des de la venda de l’habitatge habitual, encara que no es declari en el període voluntari d’autoliquidació de l’exercici en què es genera el guany patrimonial.

La qüestió resolta pel TEAC gira entorn de si l’exercici de l’exempció per reinversió pot considerar-se una “opció tributària”. En aquest cas, només podria exercir-se amb la presentació de l’autoliquidació de l’Impost corresponent a l’exercici en què es genera el guany, sense possibilitat de modificar-lo posteriorment excepte dins del període voluntari de declaració.

No obstant això, el TEAC descarta aquesta interpretació i conclou que no concorren els requisits per a qualificar l’exempció com una opció tributària. En particular, recorda que la jurisprudència del Tribunal Suprem: que una opció tributària requereix que la norma atorgui al contribuent la possibilitat de triar entre règims jurídics diferents i excloents i que aquesta elecció es reflecteixi mitjançant un acte voluntari, com la presentació d’una autoliquidació.

En el cas de l’exempció per reinversió, el contribuent no tria entre règims tributaris alternatius, sinó que exercita un dret reconegut legalment, sempre que compleixi les condicions establertes:

• que el guany patrimonial derivi de la transmissió del seu habitatge habitual,
• que reinverteixi l’import total obtingut en l’adquisició d’un nou habitatge habitual,
• i que ho faci dins del termini de dos anys.

Ni la Llei de l’IRPF ni el seu reglament imposen que aquest dret sol pugui exercir-se en l’autoliquidació corresponent a l’exercici en què es va transmetre l’habitatge. Per tant, si el contribuent no va aplicar l’exempció en la seva declaració inicial, pot sol·licitar el seu reconeixement mitjançant una rectificació d’autoliquidació dins del termini general de prescripció, sempre que compleixi el requisit substantiu de la reinversió dins del termini legal de dos anys.

Aquesta interpretació garanteix una major protecció dels drets del contribuent i reconeix el caràcter substantiu de l’exempció per reinversió, desvinculant-la de formalismes que no estan prevists en la norma ni responen a la seva finalitat.

Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Carles Monfort Codina o al seu e-mail cmc@btsasociados.com, estarem encantats a atendre’ls.