Determinació de béns per a continuar activitat en concurs

El TS declara que el jutge del mercantil és el competent per a pronunciar-se sobre si els béns a embargar són necessaris per a continuar l’activitat empresarial de l’empresa en concurs, havent de quedar en suspens l’execució fins que es produeixi tal declaració.

Un jutjat social dicta una ordre general d’execució i embargament de béns d’una empresa en situació de «preconcurso», considerant que les quantitats embargades no constituïen un bé necessari per a l’acompliment de l’activitat mercantil de l’empresa. Es declara en concurs a la societat executada, però en data posterior als despatxos d’execució i embargament de béns. Un acte del jutjat del mercantil declara que els béns embargats eren necessaris per a la continuïtat de l’activitat empresarial.

Es planteja recurs de cassació per a la unificació de doctrina a fi de determinar a qui correspon la competència per a declarar si els béns del concursat que han estat embargats resulten necessaris per a continuar l’activitat empresarial o professional, a l’efecte de fer valer si escau la suspensió de les execucions en tràmit abans de la declaració de concurs.

És competent el jutjat del mercantil per a efectuar la declaració sobre la necessitat dels béns embargats pel jutjat social per a la continuïtat de l’activitat empresarial de la concursada, havent de quedar en suspens l’execució fins que es produeixi tal declaració. El criteri és vàlid tant per a execucions administratives com per a les de caràcter judicial, incloent les seguides davant la jurisdicció social.

La competència del jutjat social per a executar béns embargats sense que existeixi prèvia declaració del seu caràcter necessari per a la continuïtat de l’activitat, només es proclama quan l’empresa ja no està operativa i és improcedent tal declaració.