Desistiment de l’entitat bancària en cassació després d’una fallada demolidora sobre frau electrònic
En una de les resolucions més reveladores sobre la responsabilitat de les entitats financeres enfront del frau digital, l’entitat bancària ha desistit del recurs de cassació que havia interposat en el procediment judicial en el qual es reclamava la devolució de 63.981,82 € sostrets mitjançant operacions bancàries no autoritzades.
La retirada del recurs, notificada el 9 de maig de 2025, es va produir després de la recent sentència del Tribunal Suprem, que va resoldre un altre litigi idèntic també perdut per l’entitat i dirigit pel mateix lletrat de la part actora.
Però més enllà del desenllaç processal, el veritable valor d’aquest cas radica en l’examen crític dels fets provats i els fonaments jurídics que van posar en evidència greus deficiències en els protocols de l’entitat bancària. Les resolucions judicials no es van limitar a acollir la tesi del consumidor: van desmuntar fil per randa l’actuació bancària, acusant-la de negligent, tardana i contrària al marc normatiu de serveis de pagament i prevenció del blanqueig.
El frau: un patró incompatible amb el perfil del client
Els dies 12 i 13 d’abril de 2021, des de la plataforma digital del banc es van executar 16 transferències i diverses operacions Bizum que van drenar més de 69.600 € dels comptes de dos clients (pare i filla) tots dos amb contractes de banca electrònica en vigor.
L’extracció massiva, en un brevíssim interval, constitueix per si sola un indici d’alarma. No obstant això, el banc no va bloquejar les operacions ni va sol·licitar confirmació addicional ni va activar cap protocol preventiu.
Retret del Jutjat: negligència flagrant i passivitat davant el frau
La sentència de Primera Instància va ser categòrica: el banc havia incomplert de manera greu les seves obligacions contractuals i legals. El jutge va subratllar:
- Que l’entitat no va detectar ni va evitar operacions inusuals i d’alt risc que, per la seva naturalesa, exigien un control reforçat;
- Que el client havia estat víctima d’un duplicat de targeta SIM des de Barcelona, circumstància que va desencadenar l’accés no autoritzat;
- Que, malgrat la denúncia immediata, el banc no va reaccionar amb la celeritat deguda ni va col·laborar activament amb les autoritats en el bloqueig de fons;
- Que l’entitat receptora dels diners –la pròpia entitat bancària demandada inclosa en alguns casos– no va bloquejar els comptes destinataris fins a un mes després de rebre el requeriment policial.
L’Audiència reforça la condemna: pèrdua de deures legals i contractuals
El recurs d’apel·lació interposat per l’entitat bancària va ser desestimat íntegrament per l’Audiència Provincial de Saragossa mitjançant sentència va confirmar íntegrament la condemna imposada en primera instància. La Sala va qualificar la conducta del banc com un incompliment sistèmic dels seus deures de seguretat i supervisió, destacant expressament que:
“El legislador (…) trasllada (els riscos) al gran beneficiari del sistema, al qual té uns notoris beneficis per utilitzar uns sistemes i mitjans de treball que li seran rentabilísimos, però que són altament vulnerables, sense que els prestadors de serveis hagin aconseguit crear canals segurs de comunicació en termes que permetin la confiabilitat plena del sistema i donin certesa a l’autenticitat de les ordres de pagament.”
Així mateix, el tribunal va fer exprés esment a l’existència d’una recerca penal en curs relativa a una organització criminal especialitzada en la comissió d’estafes massives, de la qual els clients van resultar ser només alguns dels nombrosos perjudicats. En aquest context, la Sala va censurar la inacció del banc enfront de les instruccions expresses de la Guàrdia Civil, que el 14 d’abril va sol·licitar el bloqueig immediat dels comptes receptors. L’entitat financera, no obstant això, no va actuar fins al 12 de maig, data en la qual els fons ja havien estat completament sostrets i no era possible la seva recuperació.
L’estratègia del banc en cassació: negació del frau i defensa contractual
Malgrat aquestes circumstàncies, l’entitat bancària va decidir interposar recurs de cassació, argumentant que les operacions s’havien realitzat mitjançant els mecanismes d’autenticació pactats i que havien de considerar-se autoritzades per defecte.
El cop final: STS i retirada del recurs
El punt d’inflexió es va produir el 9 d’abril de 2025, quan el Tribunal Suprem va dictar la sentència. Es va establir amb claredat que la responsabilitat en fraus bancaris perpetrats mitjançant tècniques d’enginyeria social i accessos no autoritzats no pot traslladar-se al client, tret que l’entitat financera acrediti fefaentment haver desplegat totes les mesures tècniques, jurídiques i operatives raonables per a prevenir l’il·lícit.
Aquesta doctrina, contundent i alineada amb els principis de protecció a l’usuari financer, va suposar un precedent determinant.
Pocs dies després, l’entitat bancària va presentar escrit de desistiment del recurs de cassació interposat en el present cas, el qual va ser acceptat per decret de data 14 de maig de 2025, amb expressa condemna en costes.
Conclusió
Aquest cas no sols reforça la jurisprudència favorable a l’usuari bancari en contextos de frau, sinó que posa en relleu els punts cecs de l’operativa bancària:
- Absència de mecanismes d’anàlisis de risc transaccional en temps real;
- Falta de reacció davant indicis externs i alertes de seguretat;
- Descoordinació entre oficines, departaments jurídics i òrgans de compliment;
- I una errònia concepció del consentiment contractual com a escut enfront del frau digital.
La lliçó és clara: en l’ecosistema bancari actual, no n’hi ha prou amb signar un contracte de banca en línia. L’entitat ha de prevenir, identificar i actuar. No fer-ho, com ja han dit reiteradament les nostres Audiències Provincials i confirma el Suprem, equival a assumir el cost del frau.
Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Núria Martí García o al seu e-mail nmg@btsasociados.com, estarem encantats a atendre-li.