En una de les resolucions m\u00e9s reveladores sobre la responsabilitat de les entitats financeres enfront del frau digital, l’entitat banc\u00e0ria ha desistit del recurs de cassaci\u00f3 que havia interposat en el procediment judicial en el qual es reclamava la devoluci\u00f3 de 63.981,82 \u20ac sostrets mitjan\u00e7ant operacions banc\u00e0ries no autoritzades.<\/p>\n\n\n\n
La retirada del recurs, notificada el 9 de maig de 2025, es va produir despr\u00e9s de la recent sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem, que va resoldre un altre litigi id\u00e8ntic tamb\u00e9 perdut per l’entitat i dirigit pel mateix lletrat de la part actora.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 del desenlla\u00e7 processal, el veritable valor d’aquest cas radica en l’examen cr\u00edtic dels fets provats i els fonaments jur\u00eddics que van posar en evid\u00e8ncia greus defici\u00e8ncies en els protocols de l’entitat banc\u00e0ria<\/strong>. Les resolucions judicials no es van limitar a acollir la tesi del consumidor: van desmuntar fil per randa l’actuaci\u00f3 banc\u00e0ria, acusant-la de negligent, tardana i contr\u00e0ria al marc normatiu de serveis de pagament i prevenci\u00f3 del blanqueig.<\/p>\n\n\n\n Els dies 12 i 13 d’abril de 2021, des de la plataforma digital del banc es van executar 16 transfer\u00e8ncies i diverses operacions\u00a0Bizum<\/em>\u00a0que van drenar m\u00e9s de 69.600 \u20ac dels comptes de dos clients (pare i filla) tots dos amb contractes de banca electr\u00f2nica en vigor.<\/p>\n\n\n\n L’extracci\u00f3 massiva, en un brev\u00edssim interval, constitueix per si sola un indici d’alarma. No obstant aix\u00f2, el banc no va bloquejar les operacions ni va sol\u00b7licitar confirmaci\u00f3 addicional ni va activar cap protocol preventiu.<\/strong><\/p>\n\n\n\n La sent\u00e8ncia de Primera Inst\u00e0ncia va ser categ\u00f2rica: el banc havia incomplert de manera greu les seves obligacions contractuals i legals. El jutge va subratllar:<\/p>\n\n\n\n El recurs d’apel\u00b7laci\u00f3 interposat per l’entitat banc\u00e0ria va ser desestimat \u00edntegrament per l’Audi\u00e8ncia Provincial de Saragossa mitjan\u00e7ant sent\u00e8ncia va confirmar \u00edntegrament la condemna imposada en primera inst\u00e0ncia. La Sala va qualificar la conducta del banc com un incompliment sist\u00e8mic dels seus deures de seguretat i supervisi\u00f3, destacant expressament que:<\/p>\n\n\n\n \u201cEl legislador (\u2026) trasllada (els riscos) al gran beneficiari del sistema, al qual t\u00e9 uns notoris beneficis per utilitzar uns sistemes i mitjans de treball que li seran rentabil\u00edsimos, per\u00f2 que s\u00f3n altament vulnerables, sense que els prestadors de serveis hagin aconseguit crear canals segurs de comunicaci\u00f3 en termes que permetin la confiabilitat plena del sistema i donin certesa a l’autenticitat de les ordres de pagament.\u201d<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed mateix, el tribunal va fer expr\u00e9s esment a l’exist\u00e8ncia d’una recerca penal en curs relativa a una organitzaci\u00f3 criminal especialitzada en la comissi\u00f3 d’estafes massives, de la qual els clients van resultar ser nom\u00e9s alguns dels nombrosos perjudicats. En aquest context, la Sala va censurar la inacci\u00f3 del banc<\/strong> enfront de les instruccions expresses de la Gu\u00e0rdia Civil, que el 14 d’abril va sol\u00b7licitar el bloqueig immediat dels comptes receptors. L’entitat financera, no obstant aix\u00f2, no va actuar fins al 12 de maig, data en la qual els fons ja havien estat completament sostrets i no era possible la seva recuperaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Malgrat aquestes circumst\u00e0ncies, l’entitat banc\u00e0ria va decidir interposar recurs de cassaci\u00f3, argumentant que les operacions s’havien realitzat mitjan\u00e7ant els mecanismes d’autenticaci\u00f3 pactats i que havien de considerar-se autoritzades per defecte.<\/p>\n\n\n\n El punt d’inflexi\u00f3 es va produir el 9 d’abril de 2025, quan el Tribunal Suprem va dictar la sent\u00e8ncia. Es va establir amb claredat que la responsabilitat en fraus bancaris perpetrats mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques d’enginyeria social i accessos no autoritzats no pot traslladar-se al client, tret que l’entitat financera acrediti fefaentment haver desplegat totes les mesures t\u00e8cniques, jur\u00eddiques i operatives raonables per a prevenir l’il\u00b7l\u00edcit.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aquesta doctrina, contundent i alineada amb els principis de protecci\u00f3 a l’usuari financer, va suposar un precedent determinant.<\/p>\n\n\n\n Pocs dies despr\u00e9s, l’entitat banc\u00e0ria va presentar escrit de desistiment del recurs de cassaci\u00f3<\/strong> interposat en el present cas, el qual va ser acceptat per decret de data 14 de maig de 2025, amb expressa condemna en costes.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aquest cas no sols refor\u00e7a la jurisprud\u00e8ncia favorable a l’usuari bancari en contextos de frau, sin\u00f3 que posa en relleu els punts cecs de l’operativa banc\u00e0ria:<\/p>\n\n\n\n La lli\u00e7\u00f3 \u00e9s clara: en l’ecosistema bancari actual, no n’hi ha prou amb signar un contracte de banca en l\u00ednia. L’entitat ha de prevenir, identificar i actuar<\/strong>. No fer-ho, com ja han dit reiteradament les nostres Audi\u00e8ncies Provincials i confirma el Suprem, equival a assumir el cost del frau.<\/p>\n\n\n\nEl frau: un patr\u00f3 incompatible amb el perfil del client<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Retret del Jutjat: neglig\u00e8ncia flagrant i passivitat davant el frau<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
\n
L’Audi\u00e8ncia refor\u00e7a la condemna: p\u00e8rdua de deures legals i contractuals<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
L’estrat\u00e8gia del banc en cassaci\u00f3: negaci\u00f3 del frau i defensa contractual<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
El cop final:\u00a0STS\u00a0i retirada del recurs<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Conclusi\u00f3<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
\n
<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n