El grau de discapacitat resulta acreditat mitjan\u00e7ant l’aportaci\u00f3 del corresponent certificat o resoluci\u00f3 expedits per l’Institut de Migracions i Serveis Socials (IMSERSO) o l’\u00f2rgan competent de les Comunitats Aut\u00f2nomes (CCAA), de manera que qui disposi del mateix no necessita una altra justificaci\u00f3 addicional, per a acreditar aquest grau tamb\u00e9 es pot utilitzar qualsevol altre mitj\u00e0 de prova adm\u00e8s en dret, al no establir la normativa de l’Impost que tals certificats o resolucions siguin proves exclusives i excloents.<\/p>\n\n\n\n
Segons el parer de l’Alt Tribunal, la Llei de l’impost no restringeix els mitjans de prova de la discapacitat i el seu grau, al certificat o la resoluci\u00f3 de l’IMSERSO o de l’\u00f2rgan auton\u00f2mic competent. Per a l’acreditaci\u00f3 d’aquests extrems, la norma es remet a les condicions que reglament\u00e0riament s’estableixin, facilitant la prova als pensionistes de la Seguretat Social i a les persones incapacitades judicialment, als qui es considera acreditat un grau determinat de discapacitat per aquest nom\u00e9s fet.<\/p>\n\n\n\n
En relaci\u00f3 al Reglament de l’impost, encara que al principi pogu\u00e9s semblar que es limita la prova del grau de discapacitat, en la mesura en qu\u00e8 assenyala que haur\u00e0 d’acreditar-se mitjan\u00e7ant certificat o resoluci\u00f3 expedit per l’IMSERSO o l’\u00f2rgan competent de les CCAA, aquesta norma no assenyala expl\u00edcitament que tals resolucions o certificats siguin proves exclusives i excloents, havent d’interpretar-se el referit article com que, lluny de restringir la prova de la discapacitat, introdueix un criteri d’objectivitat, als exclusius efectes fiscals, per a l’acreditaci\u00f3 del seu grau, sobre la base dels citats certificats o resolucions, presentant aquesta via com la m\u00e9s segura i eficient per a demostrar la discapacitat i la seva graduaci\u00f3, de manera que qui disposi d’un certificat o resoluci\u00f3 al seu favor, estar\u00e0 alliberat de qualsevol altra demostraci\u00f3 addicional, per\u00f2 no limita la prova a aquesta \u00fanica, perqu\u00e8 excloure aquesta prova a trav\u00e9s d’altres mitjans conculcaria la llibertat que, quant a l’elecci\u00f3 de mitjans de prova, normes que operen com a marc interpretatiu del Reglament.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, l’aplicaci\u00f3 del m\u00ednim per discapacitat respon a l’adequaci\u00f3 de l’Impost a les circumst\u00e0ncies personals i familiars del contribuent, afectant la capacitat econ\u00f2mica, per la qual cosa liquidar l’Impost obviant la realitat del grau de discapacitat, l’exist\u00e8ncia de la qual en el cas examinat en la sent\u00e8ncia ha quedat acreditada despr\u00e9s de l’oportuna valoraci\u00f3 de la prova, comporta obviar tamb\u00e9 que el tribut ha d’exigir-se d’acord amb unes circumst\u00e0ncies personals, \u00edntimament relacionades amb la capacitat econ\u00f2mica i que justifiquen, conseq\u00fcentment, l’aplicaci\u00f3 del benefici fiscal.<\/p>\n\n\n\n