Tant Els interessos de demora conseq\u00fc\u00e8ncia d’una liquidaci\u00f3 practicada en un procediment de comprovaci\u00f3 de rendes relatives al desenvolupament de l’activitat, com els reportats per la suspensi\u00f3 de l’execuci\u00f3 de l’acte administratiu impugnat, \u00e9s despesa dedu\u00efble per als contribuents de l’IRPF que desenvolupin una activitat econ\u00f2mica. En tenir la naturalesa jur\u00eddica de despeses financeres, se sotmeten als l\u00edmits de\u00a0deducibilidad\u00a0de la Llei Imposts de societats.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem considera aplicable als contribuents que desenvolupen una activitat econ\u00f2mica, la seva doctrina en relaci\u00f3 a la\u00a0deducibilidad\u00a0dels interessos de demora conseq\u00fc\u00e8ncia de determinats actes de l’Administraci\u00f3 tribut\u00e0ria. Aquesta conclusi\u00f3 se sustenta en les seg\u00fcents raons:<\/p>\n\n\n\n
1.Els interessos de demora tributaris es qualifiquen com a despeses financeres pel seu sentit jur\u00eddic, tenint en compte la jurisprud\u00e8ncia del Tribunal Constitucional i la seva qualificaci\u00f3 comptable, existint una norma positiva que vincula a la normativa fiscal (el dret comptable), tret que aquesta estableixi expressament una qualificaci\u00f3 diferent.<\/p>\n\n\n\n
Aquests no tenen naturalesa sancionadora sin\u00f3 exclusivament compensat\u00f2ria o reparadora del perjudici causat pel retard en el pagament del deute tributari. Es tracta, per tant, d’una compensaci\u00f3 espec\u00edfica pel cost financer que per a l’Administraci\u00f3 tribut\u00e0ria suposa deixar de disposar a temps de quantitats diner\u00e0ries que li s\u00f3n legalment degudes. I, sent aix\u00ed, la seva qualificaci\u00f3 no \u00e9s una altra que la de despesa financera, per la qual cosa de complir-se els requisits legals exigits, justificaci\u00f3, registro comptable i correlaci\u00f3 amb els ingressos, no pot q\u00fcestionar-se el seu\u00a0deducibilidad.<\/p>\n\n\n\n
2. Per a determinar el rendiment net de les activitats econ\u00f2miques, si aquestes despeses es poden enquadrar entre aquells que tenen la condici\u00f3 de no dedu\u00efbles ja que, en cas contrari, en l’\u00e0mbit fiscal el que s’estableix per la norma comptable. En aquest sentit, el Tribunal Suprem ja ha manifestat que no cal enquadrar els interessos de demora tributaris en cap dels sup\u00f2sits de no\u00a0deducibilidad\u00a0prevists en la la Llei Imposts de societats.<\/p>\n\n\n\n
3. A l’efecte de determinar el rendiment net de l’activitat econ\u00f2mica, no pot dir-se que aquests interessos no estiguin correlacionats amb els ingressos, perqu\u00e8 es troben connectats amb l’exercici de l’activitat econ\u00f2mica i, per tant, han de ser dedu\u00efbles.<\/p>\n\n\n\n
En conseq\u00fc\u00e8ncia, tenint la qualificaci\u00f3 de despeses financeres i no enquadrant-se en cap de les categories possibles de despeses no dedu\u00efbles de la Llei Imposts de societats. Els interessos de demora tributaris han de considerar-se com a despeses fiscalment dedu\u00efbles.<\/p>\n\n\n\n
Sobre la base de l’anterior el TS conclou que, a l’efecte de l’IRPF i en els casos en qu\u00e8 el contribuent desenvolupi una activitat econ\u00f2mica, els interessos de demora, siguin els que s’exigeixin en la liquidaci\u00f3 practicada en un procediment de comprovaci\u00f3, siguin els reportats per la suspensi\u00f3 de l’execuci\u00f3 d’un acte administratiu impugnat, tenen la consideraci\u00f3 de despesa fiscalment dedu\u00efble i donada la seva naturalesa de despeses financeres, estan sotmesos als l\u00edmits de\u00a0deducibilidad\u00a0continguts en la la Llei Imposts de societats i aplicable tamb\u00e9 a l’IRPF.<\/p>\n\n\n\n