La Sala Civil del Tribunal Suprem ha anul\u00b7lat el desheretament d’una filla pel seu pare per falta de proves que s’hagu\u00e9s produ\u00eft, per part d’ella cap a ell, el maltractament f\u00edsic o ps\u00edquic que l’home va deixar apuntat en el seu testament, aix\u00ed com que la falta de relaci\u00f3 entre tots dos, que ella ha reconegut, fos imputable a la filla.<\/p>\n\n\n\n
El Suprem confirma que, m\u00e9s enll\u00e0 de les afirmacions del testador, no hi ha prova del maltractament d’obra o que la falta de relaci\u00f3 entre tots dos admesa per la filla pugui considerar-se un maltractament psicol\u00f2gic o un aband\u00f3 injustificat, la qual cosa en tot cas hauria d’haver estat provat per la dona que va ser companya de l’autor del testament despr\u00e9s de separar-se de la mare dels seus fills, i que va ser institu\u00efda com a hereva universal, qui no s’ha personat en el procediment.<\/p>\n\n\n\n
L’home desheretava als seus dos citats fills per les causes establertes en l’article 853.2.\u00aa del Codi Civil\u00bb (maltractament d’obra o inj\u00faria greu de paraula), i institu\u00efa hereva universal, substitu\u00efda pels seus descendents, a qui es referia com \u00abla seva companya\u00bb. L’home va morir el novembre de 2012.<\/p>\n\n\n\n
En 2013, la filla desheretada (el seu germ\u00e0 no va rec\u00f3rrer) va interposar demanda contra la dona institu\u00efda hereva pel seu pare, sol\u00b7licitant que es declar\u00e9s la inexist\u00e8ncia de la causa de desheretament al\u00b7legat per ell.<\/p>\n\n\n\n
Segons explica el Suprem, \u00fanicament es compta amb la doble afirmaci\u00f3 del testador relativa, d’una part, al maltractament d’obra i inj\u00faries greus rebudes de part dels seus fills i, d’una altra, a la falta de relaci\u00f3 amb ells. L’Audi\u00e8ncia de Madrid, en la sent\u00e8ncia recorreguda per la filla, va admetre que, negada per la demandant el maltractament i les inj\u00faries, corresponia la c\u00e0rrega de provar la seva exist\u00e8ncia i gravetat a la designada hereva, declarada en rebel\u00b7lia en la inst\u00e0ncia, que no s’ha personat en actuacions ni proposada prova cap per a acreditar la causa de desheretament contradit, per la qual cosa, va concloure l’Audi\u00e8ncia, la falta de prova ha de perjudicar aquesta \u00faltima.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2, en canvi, i aix\u00f2 \u00e9s l’impugnat per la recurrent en el recurs de cassaci\u00f3, l’Audi\u00e8ncia va considerar que l’esment pel testador a la falta de relaci\u00f3 familiar afectiva amb la filla, admesa per aquesta, pot ser valorada com a manifestaci\u00f3 d’uns danys psicol\u00f2gics constitutius de maltractament d’obra, i valora que el fet que el causant destaqu\u00e9s especialment aquesta circumst\u00e0ncia en el seu testament deixa const\u00e0ncia que en el seu \u00e0nim tal falta absoluta d’inter\u00e8s durant un per\u00edode tan dilatat (que la filla no ha negat), revestia una especial gravetat fins al punt de ser voluntat manifestada en el testament la de privar de la seva leg\u00edtima a la seva filla. La sent\u00e8ncia considerava, a m\u00e9s, que aquesta falta de relaci\u00f3 \u00e9s clarament imputable a la desheretada perqu\u00e8 en la data de separaci\u00f3 dels seus pares era ja major d’edat.<\/p>\n\n\n\n
L’alt tribunal recorda que, segons la seva jurisprud\u00e8ncia, una falta de relaci\u00f3 continuada i imputable al desheretat pot ser valorada com a causant d’uns danys psicol\u00f2gics i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, enquadrar-se en una de les causes de privaci\u00f3 de la leg\u00edtima establertes pel legislador.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2, el Suprem estima el recurs de cassaci\u00f3 i declara que no concorre causa de desheretament, per la qual cosa \u00e9s procedent anul\u00b7lar la instituci\u00f3 d’hereva de la demandada quan perjudiqui la leg\u00edtima de la demandant. Aix\u00f2 afecta nom\u00e9s a la recurrent i no al seu germ\u00e0, a qui ella tamb\u00e9 es referia en els seus escrits, ja que ella no va actuar en el seu nom ni consta que tingui legalment atribu\u00efda la seva representaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n