{"id":3871,"date":"2021-07-15T16:48:13","date_gmt":"2021-07-15T15:48:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.btsasociados.com\/?p=3871"},"modified":"2021-07-15T16:48:14","modified_gmt":"2021-07-15T15:48:14","slug":"el-tribunal-suprem-estableix-el-marge-net-com-a-criteri-a-seguir-per-al-calcul-de-la-indemnitzacio-per-clientela-en-el-contracte-de-distribucio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.btsasociados.com\/ca\/el-tribunal-suprem-estableix-el-marge-net-com-a-criteri-a-seguir-per-al-calcul-de-la-indemnitzacio-per-clientela-en-el-contracte-de-distribucio\/","title":{"rendered":"El Tribunal Suprem estableix el marge net com a criteri a seguir per al c\u00e0lcul de la indemnitzaci\u00f3 per clientela en el contracte de distribuci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

El Tribunal Suprem ha tancat la discussi\u00f3 que existia sobre si la indemnitzaci\u00f3 per clientela ha de calcular sobre la base de l’marge brut o net percebut pel distribu\u00efdor.<\/p>\n\n\n\n

Segons jurisprud\u00e8ncia consolidada, l’  article 28 de la Llei de Contracte d’Ag\u00e8ncia<\/a>  (LCA), de vegades, i sempre que en el cas concret es compleixin els requisits exigits per l’esmentat article, es pot aplicar per analogia per atorgar a un distribu\u00efdor la indemnitzaci\u00f3 per clientela prevista per a l’agent.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, at\u00e8s que en un contracte de distribuci\u00f3 no existeixen remuneracions com les que percep l’agent sin\u00f3 marges comercials, no estava clar si el criteri a prendre com a base per al c\u00e0lcul d’aquesta indemnitzaci\u00f3 havia de ser el marge brut (\u00e9s a dir, la difer\u00e8ncia entre el preu d’adquisici\u00f3 i el de revenda), o el marge net (\u00e9s a dir, el percentatge de benefici que li queda a l’distribu\u00efdor un cop descomptades les despeses i impostos).<\/p>\n\n\n\n

En la seva sent\u00e8ncia 317\/2017 de 19 de maig  la sala civil de l’Tribunal Suprem repr\u00e8n les seves pronunciaments de dues sent\u00e8ncies recents anteriors<\/strong>  (sent\u00e8ncia 356\/2016 de 30 de maig, i sent\u00e8ncia 137\/2017 d’1 de mar\u00e7)  per concloure que el criteri a aplicar \u00e9s el de l’benefici net<\/strong> :<\/p>\n\n\n\n

” La sent\u00e8ncia recorreguda, a l’igual que la sent\u00e8ncia de primera inst\u00e0ncia, s’aplica correctament aquesta doctrina jurisprudencial, ja que expressament t\u00e9 en compte\u00ab aquelles despeses que resulten precisos per a l’obtenci\u00f3 del producte de les vendes (despeses de personal, transports, despeses financeres, i la repercussi\u00f3 de les despeses generals), \u00e9s a dir, el benefici net -difer\u00e8ncia entre el benefici brut (ingressos menys despeses de l’operaci\u00f3) i les despeses generades (salaris, amortitzacions, tributs, rendes interessos) \u00bb.”<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La sent\u00e8ncia desestima aix\u00ed l’argument el concedent que denunciava la infracci\u00f3 de l’article 28.3 LCA i la jurisprud\u00e8ncia que l’interpreta, en relaci\u00f3 amb els articles 11 LCA (remuneraci\u00f3 de l’agent) i 1255 de el Codi Civil (llibertat de pactes), per afirmar que la indemnitzaci\u00f3 per clientela havia de calcular-se en funci\u00f3 dels ingressos bruts d’el distribu\u00efdor.<\/p>\n\n\n\n

L’apartat 3r d’l’article 28 LCA estableix el m\u00e0xim que podr\u00e0 arribar a la indemnitzaci\u00f3 per clientela<\/strong> : aquesta no podr\u00e0 excedir, en cap cas, l’import mitj\u00e0 anual de les remuneracions percebudes per l’agent durant els \u00faltims cinc anys, o durant el per\u00edode de durada de el contracte, si aquest fos inferior.<\/p>\n\n\n\n

El Tribunal Suprem ja s’havia pronunciat sobre la interpretaci\u00f3 que s’ha de donar a l’concepte de remuneraci\u00f3 percebuda per l’agent en el sentit que aquesta havia d’entendre com a retribuci\u00f3 bruta. \u00c9s a dir, no el benefici net obtingut per l’agent en l’exercici de la seva activitat, sin\u00f3 la quantitat realment percebuda per la prestaci\u00f3 realitzada.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 hi havia establert que  no pot realitzar-se una aplicaci\u00f3 per analogia absoluta de les normes sobre resoluci\u00f3 unilateral de l’contracte d’ag\u00e8ncia a l’contracte de distribuci\u00f3, sin\u00f3 que s’ha de tenir en compte les particularitats pr\u00f2pies d’aquest contracte. <\/strong> Aix\u00ed, el sistema de retribuci\u00f3 de l’agent de l’  article 11 LCA<\/a>  preveu, o b\u00e9 una remuneraci\u00f3 fixa o b\u00e9 una comissi\u00f3, mentre que la retribuci\u00f3 el distribu\u00efdor es regeix per altres criteris.<\/p>\n\n\n\n

Ara, el Tribunal Suprem ha aclarit que  “per establir la quantia de la indemnitzaci\u00f3 per clientela, ha d’utilitzar-se com a criteri orientador el que estableix l’esmentat art. 28 LCA, per\u00f2 calculat, en comptes de sobre les comissions percebudes per l’agent, sobre els beneficis nets obtinguts pel distribu\u00efdor “.<\/em><\/p>\n\n\n\n

La sent\u00e8ncia es refereix a un contracte de distribuci\u00f3 en exclusiva de durada indefinida, sense cl\u00e0usula de preav\u00eds, en el qual es produeix una resoluci\u00f3 unilateral per part de l’concedent.<\/p>\n\n\n\n

La distribu\u00efdora va presentar demanda en qu\u00e8 sol\u00b7licitava que es condemni a la concedent a indemnitzar-pels seg\u00fcents conceptes: indemnitzaci\u00f3 per clientela, per falta de preav\u00eds, per valoraci\u00f3 de l’estoc, per inversions no amortitzades i per bonus impagats.<\/p>\n\n\n\n

La sent\u00e8ncia de primera inst\u00e0ncia va estimar parcialment la demanda. Va considerar procedent que la demandant tenia dret tant a la indemnitzaci\u00f3 per clientela (basant-se el criteri de l’marge net) com a la derivada de falta de preav\u00eds. A m\u00e9s, va considerar que la demandada havia de fer-se c\u00e0rrec de l’estoc de la distribu\u00efdora, si b\u00e9 a preu de cost i no de venda com se sol\u00b7licitava.<\/p>\n\n\n\n

Les dues parts van interposar recursos d’apel\u00b7laci\u00f3. L’Audi\u00e8ncia Provincial de Madrid va desestimar el recurs de la distribu\u00efdora demandant i va estimar en part el recurs de la concedent, pel que fa a la indemnitzaci\u00f3 derivada de l’estoc emmagatzemat. L’Audi\u00e8ncia Provincial ha considerat que la distribu\u00efdora demandant no estava obligada a mantenir en dip\u00f2sit una determinada quantitat de producte, at\u00e8s que la distribu\u00efdora comprava en ferm a la concedent els productes que li eren sol\u00b7licitats pels clients. Per tant, no quedava provada la suposada obligaci\u00f3 de recompra de l’estoc que al\u00b7legava la distribu\u00efdora demandant.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, la distribu\u00efdora va interposar tant recurs extraordinari d’infracci\u00f3 processal com a recurs de cassaci\u00f3. La concedent, per la seva banda, va interposar recurs de cassaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a l’obligaci\u00f3 de recompra d’l’estoc per part de la concedent, el Tribunal Suprem va considerar que, donades les particularitats d’aquest cas, la distribu\u00efdora s\u00ed que estava legitimat a exigir-li a la concedent la recompra de l’estoc. Per tant, va declarar que s’havia d’indemnitzar a la distribu\u00efdora pel dany ocasionat (dany emergent), i va coincidir amb la decisi\u00f3 de l’jutjat de primera inst\u00e0ncia en qu\u00e8 la indemnitzaci\u00f3 havia de calcular amb relaci\u00f3 a el preu d’adquisici\u00f3 dels productes en estoc, i no al seu preu de revenda.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Tribunal Suprem ha tancat la discussi\u00f3 que existia sobre si la indemnitzaci\u00f3 per clientela ha de calcular sobre la base de l’marge brut o…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[15],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.btsasociados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3871"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.btsasociados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.btsasociados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.btsasociados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.btsasociados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3871"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.btsasociados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3871\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.btsasociados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3871"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.btsasociados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3871"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}