{"id":2067,"date":"2019-10-07T17:54:34","date_gmt":"2019-10-07T16:54:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.btsasociados.com\/?p=2067"},"modified":"2019-10-07T17:54:36","modified_gmt":"2019-10-07T16:54:36","slug":"la-societat-de-guanys-principis-generals-administracio-i-gestio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.btsasociados.com\/ca\/la-societat-de-guanys-principis-generals-administracio-i-gestio\/","title":{"rendered":"La societat de guanys: Principis generals, administraci\u00f3 i gesti\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

Mitjan\u00e7ant la societat de guanys es fan comuns per als c\u00f2njuges els guanys o beneficis obtinguts indistintament per qualsevol d’ells, atribu\u00efts per meitat en dissoldre aquella. En la societat de guanys cada c\u00f2njuge no t\u00e9 una meitat sobre b\u00e9ns concrets, sin\u00f3 una quota ideal equivalent a la meitat dels b\u00e9ns que li correspondran en el seu moment quan es procedeixi a la seva dissoluci\u00f3 i posterior liquidaci\u00f3. El r\u00e8gim de societat de guanys est\u00e0 regit per una s\u00e8rie de principis que per la seva especial naturalesa, doten als b\u00e9ns i deutes del matrimoni, d’unes normes que s’han de tenir en compte amb car\u00e0cter general a l’hora d’analitzar els b\u00e9ns privatius i els guanys.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A. Principis generals d’aplicaci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

-Presumpci\u00f3 de ganancialidad
<\/em> Es presumeixen de guanys els b\u00e9ns existents en el matrimoni mentre no es provi que pertanyen privativament al marit o la dona. Aquest principi consagra la vis atractiva de la societat de guanys, segons la qual tots els b\u00e9ns del matrimoni gaudeixen de car\u00e0cter de guanys. El mateix precepte introdueix el car\u00e0cter de presumpci\u00f3 iuris tantum de la ganancialidad dels b\u00e9ns, \u00e9s a dir, s’admet la possibilitat que per mitj\u00e0 de prova en contra, es pugui acreditar que determinats b\u00e9ns no gaudeixen de car\u00e0cter de guanys, sent una excepci\u00f3 a la norma .<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, els b\u00e9ns immobles adquirits a t\u00edtol oner\u00f3s per un dels c\u00f2njuges sense expressar que adquireix per a la societat de guanys, s’inscriuen a nom del c\u00f2njuge adquirent amb car\u00e0cter presumptament de guanys, aix\u00f2 vol dir que si no es fa constar expressament en el t\u00edtol d’adquisici\u00f3 que l’import de la mateixa t\u00e9 car\u00e0cter privatiu, es presumeix que el b\u00e9 pertany a la societat de guanys. I el saldo de diners existents en compte indistinta o conjunta es presumeix de guanys.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2 al tractar-se d’una presumpci\u00f3 iuris tantum, la mateixa pot desvirtuar-se amb una prova en contra, que ha de ser expressa i complerta, sense que n’hi hagi prou els mers indicis o conjectures.<\/p>\n\n\n\n

-Confessi\u00f3 de privativitat dels b\u00e9ns conjugals
<\/em> Per provar entre c\u00f2njuges que determinats b\u00e9ns s\u00f3n propis d’un d’ells, \u00e9s bastant la confessi\u00f3 de l’altre, per\u00f2 tal confessi\u00f3 per si sola no perjudica els hereus for\u00e7osos del confessant, ni als creditors. Segons aix\u00f2, aquesta confessi\u00f3 t\u00e9 plens efectes en les discussions que es puguin produir despr\u00e9s entre els c\u00f2njuges sobre la naturalesa de guanys o privativa de determinats b\u00e9ns. Per aquest motiu en moltes escriptures de compra realitzades per un sol dels c\u00f2njuges, comparegui l’altre per manifestar que dit b\u00e9 s’adquireix amb diners privatius del comprador.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, tal manifestaci\u00f3, si fos impugnada pels hereus o pels creditors, no fa per si mateixa prova del car\u00e0cter privatiu del b\u00e9, sin\u00f3 que necess\u00e0riament hauria d’acreditar amb els mitjans de prova que aix\u00ed ho determinin.<\/p>\n\n\n\n

-Atribuci\u00f3 de ganancialidad
<\/em> Els c\u00f2njuges poden, de com\u00fa acord, poden atribuir la condici\u00f3 de guanys als b\u00e9ns que adquireixin a t\u00edtol oner\u00f3s durant el matrimoni, sigui quina sigui la proced\u00e8ncia del preu o contraprestaci\u00f3 i la forma i terminis en qu\u00e8 se satisfaci.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 produeix en la pr\u00e0ctica no pocs conflictes entre els c\u00f2njuges a entendre que determinats b\u00e9ns privatius, que han estat empleats i gastats en el matrimoni, gaudeixen de l’atribuci\u00f3 de ganancialidad continguda en el mateix, no podent en finalitzar la societat i procedir a la seva liquidaci\u00f3 , a reclamar l’import privatiu del b\u00e9 o dels diners gastats en benefici de la societat, \u00e9s a dir, en aquest cas, no procediria la seva restituci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

B. Administraci\u00f3 i gesti\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En defecte de pacte en cap\u00edtols, la gesti\u00f3 i disposici\u00f3 dels guanys correspon conjuntament als dos c\u00f2njuges. Si b\u00e9 es podria entendre, en aquest sentit, que en acord recollit dins de les capitulacions matrimonials pugui acordar l’administraci\u00f3 de la societat per un sol dels c\u00f2njuges, aix\u00f2 aniria de la nul\u00b7litat de qualsevol estipulaci\u00f3 limitadora de la igualtat de drets entre els c\u00f2njuges encara que si es podria l’establiment de pactes sobre l’administraci\u00f3 i gesti\u00f3 de b\u00e9ns concrets.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s freq\u00fcent la utilitzaci\u00f3 de poders notarials entre c\u00f2njuges per a l’administraci\u00f3 i fins i tot per a actes de disposici\u00f3 de b\u00e9ns de la societat de guanys, encara que aquests poders solen ser rec\u00edprocs, el que no \u00e9s v\u00e0lid \u00e9s limitar el dret d’administraci\u00f3 d’un dels c\u00f2njuges.<\/p>\n\n\n\n

El consentiment d’ambd\u00f3s c\u00f2njuges pot ser expr\u00e9s o t\u00e0cit, tenint validesa el prestat amb posterioritat a la realitzaci\u00f3 del negoci jur\u00eddic que pot deduir-se fins i tot d’actuacions de les que es dedueixi el coneixement de l’acte i la seva no oposici\u00f3 expressa a aquest, el que en alguns casos pot ser equivalent al seu consentiment t\u00e0cit.<\/p>\n\n\n\n

Els actes d’administraci\u00f3 i disposici\u00f3 dels b\u00e9ns o fons comuns per un sol dels c\u00f2njuges en \u00e8poques de normal conviv\u00e8ncia matrimonial, es presumeix que es realitzen en benefici de la fam\u00edlia i en les atencions i despeses de c\u00e0rrec de la societat de guanys. Aix\u00f2 implica que correspondr\u00e0 a l’altre c\u00f2njuge acreditar que el disponent va actuar de mala fe i en el seu benefici o lucre exclusiu o en frau dels drets del consort perqu\u00e8 puguin aplicar-se les conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques previstes en els arts. 1390 i 1391 CC. Per contra, si l’acte individual d’administraci\u00f3 o disposici\u00f3 de fons o cabals comuns per part d’un c\u00f2njuge \u00e9s realitzat despr\u00e9s de produir la crisi matrimonial, fins i tot mantenint-se encara la conviv\u00e8ncia, donada la proximitat de l’acte dispositiu amb el moment de ruptura de la comunitat de vida conjugal, en existir la fundada sospita que el c\u00f2njuge pugui anteposar en la seva actuaci\u00f3 l’inter\u00e8s propi de la fam\u00edlia, haur\u00e0 de provar que l’acte de disposici\u00f3 realitzat redundar en inter\u00e8s o profit de la fam\u00edlia perqu\u00e8 no es presumeixi que es va realitzar en benefici o lucre exclusiu del c\u00f2njuge disposant. Ent\u00e9n la doctrina que es produeix la inversi\u00f3 de la presumpci\u00f3 d’ganancialidad, havent de ser el disponent a qui incumbeix la c\u00e0rrega probat\u00f2ria, com a conseq\u00fc\u00e8ncia natural del deure d’informaci\u00f3 rec\u00edproca entre c\u00f2njuges i de la disponibilitat i facilitat probat\u00f2ria que t\u00e9 la part disponente i li ha de exigir el tribunal en aplicaci\u00f3 del que disposa l’art. 217.6 LEC.<\/p>\n\n\n\n

Els c\u00f2njuges tenen l’obligaci\u00f3 d’informar-se rec\u00edprocament i peri\u00f2dicament sobre la situaci\u00f3 i rendiments de qualsevol activitat econ\u00f2mica. El seu incompliment greu i reiterat faculta a l’altre c\u00f2njuge per demanar la dissoluci\u00f3 de la societat de guanys.<\/p>\n\n\n\n

Quan un dels c\u00f2njuges ha realitzat un acte en frau dels drets de l’altre c\u00f2njuge, a m\u00e9s del que estableix per al sup\u00f2sit de danys a la societat que s’ha procedir a restituir l’import del dany causat, si hagu\u00e9s mala fe, l’acte \u00e9s rescindible. Si s’exercita l’acci\u00f3 de rescissi\u00f3, l’acte no t\u00e9 validesa, fins i tot davant de tercers.<\/p>\n\n\n\n

-Excepcions a l’administraci\u00f3 conjunta
<\/em> Es preveu per a determinats sup\u00f2sits una s\u00e8rie d’excepcions a l’administraci\u00f3 conjunta, i en aquest sentit s\u00f3n v\u00e0lids els seg\u00fcents actes:<\/p>\n\n\n\n